Tot bon comunicador ha de tenir una sèrie de característiques com són el control dels nervis, bona entonació, parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa; veu clara, parlar bé la llengua, l'humor, el llenguatge corporal i saber transmetre una imatge de seguretat.
Aquestes característiques i d'altres les podem trobar desenvolupades i amb una explicació més precisa en el llibre " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquests aspectes esmentats són els que ens demostra Òscar Dalmau dia rere dia en els seus programes. Podem veure en ell una figura de gran seguretat, sobre tot allò que diu, dirigint-se al seu estimat públic, amb una bona entonació i una veu clara, utilitzant un català d'alta qualitat. El seu gran humor és la principal característica que atrau al públic diàriament, acompanyat sempre d'un llenguatge corporal correcte que facilita la comunicació amb els seus espectadors.
Però tot no és el que es transmet amb la paraula; un aspecte important és el que el públic percep amb el seu sentit de la vista, la primera impressió que rep.
Quan parlem d'Òscar Dalmau ens ve a la ment un rostre peculiar, un noi amb barbes, cabell que li tapa el front i unes ulleres de pasta difícils de passar desapercebudes. Aquests aspectes no han de ser necessàriament uns detonants que el portin a ser un mal comunicador, sinó tot el contrari, en el cas de l'Òscar, seria un punt per reforçar la seva imatge, seguretat i gran personalitat.
